diumenge, 9 de gener del 2011

Mare, només n’hi ha una!


En altre blog italià, he trobat aquestes declaracions de monsenyor Oddo Fusi Pecci, bisbe emèrit de Senigallia:

Il ruolo biologico della donna è quello di madre, sposa ed educatrice. Il lavoro è secondario, viene dopo. Penso che nella crisi di valori attuale e nell'emergenza educativa che viviamo, molto abbia a vedere il fatto che la donna esce molto di casa, reclami una sfrenata indipendenza dal marito e vada a lavorare. (...) Da questo punto di vista il femminismo esasperato ha creato danni e lo si vede nella scarsa educazione anche cristiana dei figli. La donna è biologicamente deputata al ruolo di madre che è quello primario ed una buona madre educa i figli. Ora mi domando come possa svolgere quelli che sono i suoi doveri fondamentali andando a lavorare. (...) Una volta quando la donna badava a quello che è la sua missione, faceva recitare le preghiere, accompagnava i bambini alla scuola e al catechismo tante storture non accadevano, bisogna riconoscerlo.

«El rol biològic de la dona és el de mare, esposa i educadora. El treball és secundari, ve després. Pense que l’actual crisi de valors i l’emergència educativa que vivim tenen molt a veure amb el fet que la dona ix molt de casa, reclama una desenfrenada independència del marit i marxa a treballar. (...) Des d’aquest punt de vista, el feminisme exasperat ha provocat danys, cosa que es veu en l’escassa educació fins i tot cristiana dels fills. La dona està biològicament destinada al rol de mare, que és allò principal, i una bona mare educa els fills. Ara em pregunte com pot desenvolupar els seus deures fonamentals sortint a treballar. (...) Durant un temps, quan la dona s’encarregava d’allò que és la seua missió, feia recitar les oracions i acompanyava els xiquets a l’escola i al catecisme, no succeïen tantes aberracions, cal reconèixer-ho.»

En resum: casar-se, parir fills, no eixir de casa, no tenir un treball remunerat, obeir el marit, ensenyar les pregàries als fills, acompanyar-los al catecisme. ¿No eren els radicals islàmics i el burka els qui violentaven la dignitat femenina? Mare, només n’hi ha una! (La Santa Mare Església Catòlica, podríem dir.)

3 comentaris:

Guspira ha dit...

Aquesta troballa que has fet és molt retrògrada! No hi estic d'acord... En podria dir moltes coses, però només en diré una: l'educació d'un fill és obligació del pare i la mare.
Bé, en diré una altra, el respecte ha de ser mutu entre les persones, entre home i dona.

Que acabis de passar un bon diumenge!

Tecla ha dit...

Moltes gràcies. Estic totalment d'acord amb les dues afirmacions que fas. I perdona que no t'haja contestat abans. He estat molt enfeinada el cap de setmana.

Anònim ha dit...

això està molt bé però és molt teòric, jo mateixa m'he quedat parada en veure segons quins homes el paper que fan de pares quan els toca... s'omplen la boca amb els seus "drets de pare" i d'obligació... no en compleixen ni una.. i és que els bolquers fan pudor, es veu... Pel que fa al respecte entre home i dona, suposo que ha de ser entre persones... i als homes -o millor dit a molts homes que conec- la testosterona els controla massa... i és fàcil que perdin el respecte per una dona.. sobretot quan es tracta de la seva ex.